En els darrers anys es parla molt de les espècies invasores
i del seu impacte negatiu sobre els ecosistemes. Aquestes espècies la majoria
de vegades són dispersades per la ma de l’home. La globalització del comerç ha
significat un increment molt significatiu de les espècies que travessen
continents en qüestió de pocs dies (de vegades hores si ho fan amb avió) i amb
pocs anys poden dispersar-se per tot un país. Canvis aquests totalment
observables a l’escala de temps de la vida d’una persona.
Avui volem aprofitar per parlar dels pocs aspectes positius
que poden tenir algunes d’aquestes espècies invasores, com ara és el cas del
cranc americà (Procambarus clarkii). Aquesta espècie va entrar a la península
importada per una persona que el volia criar a l’àrea de Doñana, posteriorment
diuen que en una piscifactoria molt coneguda del Delta de l’Ebre es va introduir pel
mateix motiu. Als aiguamolls el vàrem trobar per primer cop al Rec del Salins,
a tocar d’Empuriabrava l’any 1986. Actualment està dispers per gran part de la
xarxa de recs i rius de la comarca de l’Alt Empordà.
Aprofitant les fotos que ens fa arribar en Ramón Faura de l’estany
Europa podrem demostrar un fet que hem anat constatant al llarg de tots aquests
anys. Hem observat la facilitat que té el cranc americà d’aprofitar molts dels recursos
alimentaris que troba al seu abast i, transformar-los en “proteïna” en forma de
més “crancs”. Totes aquestes proteïnes han beneficiat a les aus i els ardeids
han estat els que més ho han aprofitat.
La majoria de fotos s’han fet a l’estany Europa.