divendres, 16 de maig de 2014

El cranc americà








En els darrers anys es parla molt de les espècies invasores i del seu impacte negatiu sobre els ecosistemes. Aquestes espècies la majoria de vegades són dispersades per la ma de l’home. La globalització del comerç ha significat un increment molt significatiu de les espècies que travessen continents en qüestió de pocs dies (de vegades hores si ho fan amb avió) i amb pocs anys poden dispersar-se per tot un país. Canvis aquests totalment observables a l’escala de temps de la vida d’una persona.
Avui volem aprofitar per parlar dels pocs aspectes positius que poden tenir algunes d’aquestes espècies invasores, com ara és el cas del cranc americà (Procambarus clarkii). Aquesta espècie va entrar a la península importada per una persona que el volia criar a l’àrea de Doñana, posteriorment diuen que en una piscifactoria molt coneguda del Delta de l’Ebre es va introduir pel mateix motiu. Als aiguamolls el vàrem trobar per primer cop al Rec del Salins, a tocar d’Empuriabrava l’any 1986. Actualment està dispers per gran part de la xarxa de recs i rius de la comarca de l’Alt Empordà.
Aprofitant les fotos que ens fa arribar en Ramón Faura de l’estany Europa podrem demostrar un fet que hem anat constatant al llarg de tots aquests anys. Hem observat la facilitat que té el cranc americà d’aprofitar molts dels recursos alimentaris que troba al seu abast i, transformar-los en “proteïna” en forma de més “crancs”. Totes aquestes proteïnes han beneficiat a les aus i els ardeids han estat els que més ho han aprofitat.  

La majoria de fotos s’han fet a l’estany Europa.