dilluns, 19 d’agost de 2013

Com un galliner


Aquestes darreres setmanes el SAC s’ha convertit en el refugi de bona part dels ànecs del PNAE, aquí hi troben l’hàbitat segur per poder fer la muda del plomatge sense més problemes. Malauradament altres llocs com ara és l’estany del Cortalet, durant aquest període s’asseca per fer-hi les tasques de manteniment i és al SAC on es traslladen bona part dels efectius alats.

Sempre hi quan no interfereixin en les funcions primordials d’aquest espai, les quals, són les de millorar la qualitat de l’aigua de l’Edar d’Empuriabrava, aquí hi seran benvinguts ;-). 

dimarts, 18 de juny de 2013

Els habitants del SAC

Aquí teniu algunes "captures" recents dels habitants del SAC, diürns i nocturns! 



















dimecres, 8 de maig de 2013

SAC a "tutti pleni"

Foto.: Ramon Faura ©

L’estany Europa es troba exuberant de vida, la proba la teniu en aquesta imatge en que es pot veure com un martinet ros (Ardeola ralloides) es cruspeix un magnífic exemplar de granota verda (Rana perezi).

dilluns, 8 d’abril de 2013

El cigne mut, una espècie protegida?


Foto.: R. Faura ©

Amb la primavera torna a sorgir la vida al SAC  i amb ella també ens arriben els conflictes de veïnatge, els quals no són exclusius dels humans.
Al SAC hi tenim una parella de cignes que cada any hi fan el seu niu, aquest fet ocasiona certs problemes a bona part de l’avifauna del lloc. Resulta que són molt territorials i més quan estan en època de reproducció, amb aquest comportament agressiu molesten i foragiten a espècies que podríem considerar molt delicades i algunes d’elles rares al PNAE. Per exemple, una parella de xibecs, que des de fa dos anys estan intentant criar al SAC, sembla que no poden fer-ho desmotivats pel comportament agressiu d’aquests cignes. Ens hem posat en contacte amb el PNAE per trobar-hi solució i ens han dit que al ser una espècie protegida no s’hi pot fer res.
Penseu que el cigne mut, és una espècie introduïda a tot el sud d’Europa, les poblacions salvatjades tenen el seu origen en les col·leccions d’aus de les monarquies europees. A Castelló d’Empúries se’n va introduir una parella als anys noranta i, va criar per primer cop a la Mugueta, les cites anteriors les hem d’anar a buscar al temps dels comptes d’Empúries (sIX al sXIV).

divendres, 18 de gener de 2013

Torna l’aigua a l’estany Europa.



Desprès de moltes setmanes sec l’estany Europa torna a inundar-se. De mica en mica l’aigua anirà agafant nivell i en pocs dies esperem que tingui un bon aspecte, tot esperant que les comunitats aquàtiques es refacin i a finals d’hivern estigui a ple rendiment. Les accions de manteniment i recuperació s’han acabat desprès de moltes setmanes de treballar-hi per eliminar part de la vegetació helofítica que començava a ofegar el sistema. Els becadells i algun xarxet han estat els primers en arribar.

dijous, 10 de gener de 2013

Retirada parcial del balcar de l’estany Europa.



El balcar que es desenvolupa a l’estany Europa del SAC començava a ser preocupant, la balca és una planta helofítica que la part aèria la desenvolupa cada  any, això significa que es va acumulant a la superfície de l’estany i de mica en mica va reblint la llera de l’estany. Amb la finalitat d’evitar un col·lapse de l’estany, s’ha de retirar periòdicament aquests materials, els quals, no són res més que la transformació dels nutrients (bàsicament Nitrogen i fòsfor) que arriben amb l’aigua i que la planta transforma en teixit vegetal. 
Dallar, triturar i empaquetar per poder extreure aquestes fulles és una feina que s’ha fet cada any i per poder executar-ho, es necessiten un sistemes mecànics especials. Penseu que la balca és una planta molt fibrosa que costa molt de manipular. Aquest any i amb la finalitat de millorar l’aspecte general de l’estany i també la seva funcionalitat, s’ha procedit a retirar tota la part radicular d’una zona d’aquest balcar i així, obtenir una làmina d’aigua lliure més gran que ha de millorar alguns aspectes funcionals de l'estany.
L’aigua que arriba a l’estany Europa circularà per un balcar molt espès i, posteriorment entrarà a la zona lliure, on hi passarà un temps de residencia determinat fins anar al sobreeixidor (sortida). Durant aquest recorregut hi ha tot un seguit d’organismes, des de bacteris fins a plantes, que van absorbint i transformant aquests nutrients i deixant l’aigua més “neta” per ser aprofitada posteriorment en els usos ambientals. Desitgem que a més d’aquesta millora esperada com a transformadora de nutrients també es converteixi en un pol d’atracció per la fauna de la zona.