Restablert el flux

Aquesta setmana s’ha restablert el flux d’aigua dins del Sistema d’Aiguamolls Construïts, actualment ja hi circula l’aigua amb tota normalitat i, l’únic que mantenim és un nivell d’aigua baix al que és l’estany Europa amb la intenció de facilitar el descans i alimentació de les aus que es troben en plena migració.

Dins de les neteges de la vegetació helofítica per la millora del funcionament de les cel·les, també s’han extret parts de la vegetació que molestaven a dos dels aguaits que té el SAC, mesura molt ben rebuda pels usuaris dels mateixos.

Bons dies per l’observació i la fotografia.

Foto.: Ramon faura

Hem iniciat una reducció del nivell de l’aigua de tot els sistema d’aiguamolls construïts de forma progressiva i d’aquí uns dies(setmanes) l’assecarem totalment.

Aquesta maniobra es fa per diferents motius, els ecosistemes aquàtics mediterranis durant l’estiu és quan tenen els seus nivells més baixos, mantenir aquest ritme de fluctuacions naturals es bo pel propi ecosistema, ja que li dona caràcter i tots els organismes que hi habiten hi estan adaptats. Heu de pensar que cada setmana es fa un seguiment analític de les condicions físico-químiques d’aquestes aigües, aquestes analítiques ens orienten per gestionar correctament el sistema. Entre els beneficis que comporta tenim que amb aquesta maniobra evitem l’aparició dels indesitjats brots de botulisme, els quals, apareixen amb les condicions anòxiques de les aigües, aquestes beneficiarien el desenvolupament del bacteri anomenat Clostridium botulimun responsable de les morts d’aus aquàtiques.  Altres beneficis que comporta l’assecament del sistema és per la desnitrificació atmosfèrica del sòl. Finalment no cal dir que hi ha un benefici ambiental, si la baixada no es fa sobtada inicialment les ardeids tindran accés a molt recursos alimentaris i tot darrera els limícols, i perquè no dir dels beneficis “culturals”, a partir d’ara sobre una finestra per tots els fotògrafs i naturalistes per poder fotografiar i observar a tota aquesta fauna, ja que les concentracions que es produiran seran de ben segur espectaculars.  

Explosió de vida

En una visita de control rutinari al sistema d’Aiguamolls Construïts (SAC), avui ens hem trobat amb aquest pobre pollet de fotja que semblava desnodrit. Avui ell ha tingut molta sort perquè l’hem trobat nosaltres i l’hem dut al Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls, de la mateixa manera hagués pogut ser la guilla qui el trobés, aleshores ell hagués servit com aliment de les joves guilles que possiblement estan en un cau no molt lluny d’aquí. El seus pares aquests dies tenen una activitat frenètica per caçar tot el que troben i així, poder-los alimentar i és que el SAC  aquests dies és on gran rebost per a ells i molt d’altres depredadors.

L’èxit reproductor d’aquest espai (per exemple.: és l’entorn on més fotges hi crien del PNAE) també quedar demostrat en que és un dels llocs que s’ha convertit en “supermercat” dels depredadors dels Aiguamolls. El cicle de vida també inclou aquests fets.

Aprofita aquesta primavera per visitar els tres amagatalls del SAC i podràs ser testimoni d’aquestes histories naturals.   

Invasores

Foto.: Àlex Ollé

Cada cop més els nostres ecosistemes humits s’estan convertint en la casa de noves espècies originàries d’altres continents. Si en els rius tenim més del 50% de les espècies de peixos al·lòctones, als estanys, per sort, aquesta percentatge és més baix però no para de incrementa-se.  Posem per exemple les noves incorporacions que hi hagut al SAC en els darrers anys.  El cranc americà és una d’elles, ell ha pogut tenir uns impacta negatiu però, també s’ha de reconèixer que s’ha convertit en presa per moltes aus, com ara són els ardeids, cigonyes, etc.,com a conseqüència d’això les poblacions d’aquestes aus s’està incrementat.   Un altra espècie invasora que hi tenim present i, que periòdicament es fan controls per minimitzar el seu impacta, és el visó americà, el qual, va ser alliberat de les granges pelleteres i que ara viu lligat als cursos d’aigua depredant de forma activa sobre moltes espècies autòctones. L’any passat  vàrem detectar el coipú, aquesta “rata” gegant, la qual, també es va escapar de granges i sembla que cada cop serà més present per la zona del PNAE, sembla que els primers exemplars són els procedents de França. Doncs ara la darrera incorporació i que intenta criar al SAC és l’oca egípcia, tot i que, aquesta parella està competint per l’espai amb una parella de cignes, si aquests es posen molt agressius, finalment les poden fer fora, ja que són molt territorials, i limiten molt les possibilitats de cria d’altres espècies d’aus. Ah! I els cignes també van estar introduïts per la ma de l’home, tot i que no se la considera una espècie invasora.  

El manteniment d'hivern.

Com cada any per aquesta època s’estan portant a terme els treballs de manteniment de la vegetació i conservació de les estructures  del SAC. Aquesta època és òptima per fer aquestes feines que poden comportar interferències a la fauna, això és així perquè ara és quan el PNAE té més superfície inundada i, les aus poden desplaçar-se per ocupar altres llocs fora del recinte. Esperem que aviat la tranquil·litat torni al recinte i els ocells amb ella. 

La pubilla del SAC

L’any passat va criar per primer cop al SAC el rapinyaire més representatiu d’aquest ecosistema humit, l’arpella.  Els companys de l’Associació Pela-roques van venir per anellar els polls i no ha estat fins aquesta setmana passada que no hem tingut notícies d’ells. Concretament ha estat el poll més gran, ja convertit en adult femella, que ha estat observat pel company Àlex Ollé als arrossars de la Gallinera. Va ser a la tarda i estava caçant junt a un exemplar immadur d’aquesta any. Us deixem la fotografia que va fer i que ha ajudat a identificar-lo a partir de l’anella que se li va posar. 

Un nou benvingut.

Aquest matí hem trobat, en una de les inspeccions rutinàries al recinte del SAC, un exemplar recent nascut de tortuga de rierol (Mauremys caspica).

Ja fa anys el PNAE va alliberar uns exemplars adults d’aquesta espècie que havien estat confiscats. L’any passat vam poder constatar una posta però, que malauradament 24h després de ser trobada va ser depredada, possiblement per el visó americà, espècie invasora que regularment visita aquesta instal·lació. Aquest any però el motiu és de joia “continguda” pel fet d’haver trobat avui aquest exemplar recent eclosionat, el qual, desitgem que algun dia arribi a adult, si no estem equivocats es tracta d’un mascle, això es pot saber veient la longitud de la cua i l’angle obert de les plaques que hi ha al plastró, just a la base d’aquesta cua.