Obra major

Finalment s’han dut a terme unes millors estructurals del Sistema que seran les darreres d’aquest any. Una d’elles ha estat la creació d’una escullera per evitar l’erosió que produeixen els ànecs en un dels camins que hi ha entre les cel·les i que ja havia arribat a impedir el pas de vehicles.

L’altra ha estat alliberar de vegetació helofítica una franja de l’estany que hi ha davant de l’amagatall de les miloques, i que a partir d’ara podrà ser un bon lloc per l’observació d’ocells hivernants. També serà un lloc excel·lent per fotografiar amb la llum de tarda. D’aquí uns dies hi col·locarem un parell d’estaques per facilitar que el  blauet s’hi pugui posar ;-). 

Aviat es recuperarà la tranquil·litat

Durant aquest mes de novembre s’ha dut a terme les tasques més importants de manteniment del SAC, aquest possiblement hagi estat un dels motius principals de la reducció que hi hagut en la presència d’aus dins del recinte. Aquestes tasques ja estan arribant al seu final i esperem que durant els propers dies i de forma gradual es vagi recuperant la normalitat amb la presència dels anàtids, grup d’ocells que s’han vist més afectat pels esmentats treballs de manteniment. 

I ara els coipús

Un nou invasor intenta instal·lar-se al SAC. Els darrers dies s’ha detectat la presència de l’espècie Myocastor coipu, exactament s’han vist un parell d’exemplars joves. Els pares no sabem s’hi són. Per part nostra els estem vigilant amb un sistema de foto-trampeig i s’ha avisat als Agents Rurals, els quals han instal·lat unes trampes per mirar de capturar-los, ja que està considerada una de les 100 espècies invasores més perilloses del món. 

Per gaudir-ne

Un cop s'han tornat a inundar els estanys aquests tornen a recuperar els seus hostes i això, pot ser un motiu de gaudi per tots els amants de la natura. Aquests dies hi podeu veure i fotografiar aquests flamencs que ens ha enviat el Ramon Faura.

Torna l'aigua al SAC

Després d’unes setmanes sense entrar aigua al SAC, moment que hem aprofitat per fer el manteniment d’unes vàlvules, a partir d’avui s’ha iniciat la inundació de tot el sistema. Sabem que aquests dies ha estat el deliri per alguns ornitòlegs que han pogut observar algunes espècies  de limícoles molt difícils de veure, com l’escuraflascons bec fi. Doncs tingueu en compte que a partir dels propers dies l’estany Europa pugui convertir-se en un bon lloc per l’observació de l’avifauna degut al fet que l’aigua es mantindrà en un nivell molt baix.

El xibec cria a l’EDAR

Ja fa anys que intentaven criar al SAC però, l’actitud agressiva dels cignes ho havia impedit fins ara. Finalment una parella de xibecs ha trobat en la instal·lació de l’EDAR la suficient tranquil·litat i seguretat per tirar endavant la primera llocarada d’aquesta espècia que ho fa al PNAE.

Com a proba us deixem aquestes imatges que ens ha passat el nostre amic i col·laborador, en Ramon Faura. 

Naixement d’arpelles al SAC

A principis d’abril vàrem fer una entrada explicant que una parella d’arpelles havia triat el SAC per criar-hi, avui us confirmem que la posta ha eclosionat i que han estat quatre els polls nascuts. Hores d’ara estan sans i ben alimentats. Fins i tot, el renyoc que creiem que podria morir segueix el seu desenvolupament normal.

Ahir, els companys de l’associació pela-roques ens varen visitar per portar a terme l’anellament d’aquests pollets. Creuem els dits i esperem que puguin passar a engrandir la població d'arpelles que sempre hi hagut al PNAE. 

El cranc americà

En els darrers anys es parla molt de les espècies invasores i del seu impacte negatiu sobre els ecosistemes. Aquestes espècies la majoria de vegades són dispersades per la ma de l’home. La globalització del comerç ha significat un increment molt significatiu de les espècies que travessen continents en qüestió de pocs dies (de vegades hores si ho fan amb avió) i amb pocs anys poden dispersar-se per tot un país. Canvis aquests totalment observables a l’escala de temps de la vida d’una persona.

Avui volem aprofitar per parlar dels pocs aspectes positius que poden tenir algunes d’aquestes espècies invasores, com ara és el cas del cranc americà (Procambarus clarkii). Aquesta espècie va entrar a la península importada per una persona que el volia criar a l’àrea de Doñana, posteriorment diuen que en una piscifactoria molt coneguda del Delta de l’Ebre es va introduir pel mateix motiu. Als aiguamolls el vàrem trobar per primer cop al Rec del Salins, a tocar d’Empuriabrava l’any 1986. Actualment està dispers per gran part de la xarxa de recs i rius de la comarca de l’Alt Empordà.

Aprofitant les fotos que ens fa arribar en Ramón Faura de l’estany Europa podrem demostrar un fet que hem anat constatant al llarg de tots aquests anys. Hem observat la facilitat que té el cranc americà d’aprofitar molts dels recursos alimentaris que troba al seu abast i, transformar-los en “proteïna” en forma de més “crancs”. Totes aquestes proteïnes han beneficiat a les aus i els ardeids han estat els que més ho han aprofitat.  

La majoria de fotos s’han fet a l’estany Europa. 

Morell de collar

Avui hem tingut la sorpresa d'observar una espècie de morell neàrtica, és a dir, d'Amèrica. Es tracta d'un morell de collar Aythya collaris. Als Aiguamollls i fins al moment, hi havien un total de tres citacions prèvies, una primera observació de novembre de 2003, un segon exemplar que va fer hivernada completrta del novembre del 2005 al març del 2006 i un últim exemplar del novembre del 2007. Tots ells havien estat femelles, el d'ara, observat per primer cop a l'interior de la cel·la 2 del SAC i en companyia de 4 xibecs i d'ànecs grisets, és el primer mascle!

Estem d’enhorabona!

Tots els que coneixen el SAC saben que és un bon lloc pel recer d’una bona part de la fauna més representativa dels aiguamolls. Aquí hi troben aliment, seguretat, tranquil·litat, etc. i aquestes condicionants fan que en un moment donat algunes espècies triïn aquest lloc per criar. També sabem que no totes les espècies tenen el mateix nivell d’exigència d’aquestes condicions, ni ha que amb poca cosa si conformen i d’altres el nivell d’exigència és molt alt.

Aquest any i per primer cop des de la construcció del SAC l’arpella (Circus aeruginosus) l’ha triat per fer-hi niu. Aquesta parella sembla que és jove, el mascle aparenta uns tres anys (segons el plomatge que llueix) i esperem que tot i la seva inexperiència puguin tirar endavant la posta, s’espera el naixement dels pollets per finals d’aquest mes d’abril. 

La magnífica imatge del post és del nostre estret col·laborador Ramon Faura