Espectacular!!!

Clica la imatge per veure-la més gran (R.Faura)

El nombre de cigonyes que fan nit al SAC ha pujat fins als 600 exemplars i ja fa més d'un mes que hi dormen.

Bon senyal

Clica la imatge per veure-la més gran

En alguns pobles del nord com a Alsàcia, quan arriben les cigonyes a la primavera i trien les cases per fer-hi el niu,  a l'escullida fan una festa, la gent creu que és un bon senyal que això passi i tothom els felicita per ser els agraciats d’albergar als nouvinguts.

Al sud i quan es produeix el pas migratori i/o les concentracions hivernals d’aquesta emblemàtica espècie també ens alegrem de que ells ocupin els nostres estany per descansar, possiblement això te un significat, com el que aquest espai és un lloc segur i tranquil per passar les hores de descans nocturn. Aquests dies centenars de cigonyes trien el SAC per anar-hi a dormir, simplement és espectacular veure sortir el sol amb tota aquesta munió de cigonyes. No us ho podeu perdre.

Restablert el flux

Aquesta setmana s’ha restablert el flux d’aigua dins del Sistema d’Aiguamolls Construïts, actualment ja hi circula l’aigua amb tota normalitat i, l’únic que mantenim és un nivell d’aigua baix al que és l’estany Europa amb la intenció de facilitar el descans i alimentació de les aus que es troben en plena migració.

Dins de les neteges de la vegetació helofítica per la millora del funcionament de les cel·les, també s’han extret parts de la vegetació que molestaven a dos dels aguaits que té el SAC, mesura molt ben rebuda pels usuaris dels mateixos.

Bons dies per l’observació i la fotografia.

Foto.: Ramon faura

Hem iniciat una reducció del nivell de l’aigua de tot els sistema d’aiguamolls construïts de forma progressiva i d’aquí uns dies(setmanes) l’assecarem totalment.

Aquesta maniobra es fa per diferents motius, els ecosistemes aquàtics mediterranis durant l’estiu és quan tenen els seus nivells més baixos, mantenir aquest ritme de fluctuacions naturals es bo pel propi ecosistema, ja que li dona caràcter i tots els organismes que hi habiten hi estan adaptats. Heu de pensar que cada setmana es fa un seguiment analític de les condicions físico-químiques d’aquestes aigües, aquestes analítiques ens orienten per gestionar correctament el sistema. Entre els beneficis que comporta tenim que amb aquesta maniobra evitem l’aparició dels indesitjats brots de botulisme, els quals, apareixen amb les condicions anòxiques de les aigües, aquestes beneficiarien el desenvolupament del bacteri anomenat Clostridium botulimun responsable de les morts d’aus aquàtiques.  Altres beneficis que comporta l’assecament del sistema és per la desnitrificació atmosfèrica del sòl. Finalment no cal dir que hi ha un benefici ambiental, si la baixada no es fa sobtada inicialment les ardeids tindran accés a molt recursos alimentaris i tot darrera els limícols, i perquè no dir dels beneficis “culturals”, a partir d’ara sobre una finestra per tots els fotògrafs i naturalistes per poder fotografiar i observar a tota aquesta fauna, ja que les concentracions que es produiran seran de ben segur espectaculars.  

Explosió de vida

En una visita de control rutinari al sistema d’Aiguamolls Construïts (SAC), avui ens hem trobat amb aquest pobre pollet de fotja que semblava desnodrit. Avui ell ha tingut molta sort perquè l’hem trobat nosaltres i l’hem dut al Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls, de la mateixa manera hagués pogut ser la guilla qui el trobés, aleshores ell hagués servit com aliment de les joves guilles que possiblement estan en un cau no molt lluny d’aquí. El seus pares aquests dies tenen una activitat frenètica per caçar tot el que troben i així, poder-los alimentar i és que el SAC  aquests dies és on gran rebost per a ells i molt d’altres depredadors.

L’èxit reproductor d’aquest espai (per exemple.: és l’entorn on més fotges hi crien del PNAE) també quedar demostrat en que és un dels llocs que s’ha convertit en “supermercat” dels depredadors dels Aiguamolls. El cicle de vida també inclou aquests fets.

Aprofita aquesta primavera per visitar els tres amagatalls del SAC i podràs ser testimoni d’aquestes histories naturals.   

Invasores

Foto.: Àlex Ollé

Cada cop més els nostres ecosistemes humits s’estan convertint en la casa de noves espècies originàries d’altres continents. Si en els rius tenim més del 50% de les espècies de peixos al·lòctones, als estanys, per sort, aquesta percentatge és més baix però no para de incrementa-se.  Posem per exemple les noves incorporacions que hi hagut al SAC en els darrers anys.  El cranc americà és una d’elles, ell ha pogut tenir uns impacta negatiu però, també s’ha de reconèixer que s’ha convertit en presa per moltes aus, com ara són els ardeids, cigonyes, etc.,com a conseqüència d’això les poblacions d’aquestes aus s’està incrementat.   Un altra espècie invasora que hi tenim present i, que periòdicament es fan controls per minimitzar el seu impacta, és el visó americà, el qual, va ser alliberat de les granges pelleteres i que ara viu lligat als cursos d’aigua depredant de forma activa sobre moltes espècies autòctones. L’any passat  vàrem detectar el coipú, aquesta “rata” gegant, la qual, també es va escapar de granges i sembla que cada cop serà més present per la zona del PNAE, sembla que els primers exemplars són els procedents de França. Doncs ara la darrera incorporació i que intenta criar al SAC és l’oca egípcia, tot i que, aquesta parella està competint per l’espai amb una parella de cignes, si aquests es posen molt agressius, finalment les poden fer fora, ja que són molt territorials, i limiten molt les possibilitats de cria d’altres espècies d’aus. Ah! I els cignes també van estar introduïts per la ma de l’home, tot i que no se la considera una espècie invasora.  

El manteniment d'hivern.

Com cada any per aquesta època s’estan portant a terme els treballs de manteniment de la vegetació i conservació de les estructures  del SAC. Aquesta època és òptima per fer aquestes feines que poden comportar interferències a la fauna, això és així perquè ara és quan el PNAE té més superfície inundada i, les aus poden desplaçar-se per ocupar altres llocs fora del recinte. Esperem que aviat la tranquil·litat torni al recinte i els ocells amb ella. 

La pubilla del SAC

L’any passat va criar per primer cop al SAC el rapinyaire més representatiu d’aquest ecosistema humit, l’arpella.  Els companys de l’Associació Pela-roques van venir per anellar els polls i no ha estat fins aquesta setmana passada que no hem tingut notícies d’ells. Concretament ha estat el poll més gran, ja convertit en adult femella, que ha estat observat pel company Àlex Ollé als arrossars de la Gallinera. Va ser a la tarda i estava caçant junt a un exemplar immadur d’aquesta any. Us deixem la fotografia que va fer i que ha ajudat a identificar-lo a partir de l’anella que se li va posar. 

Un nou benvingut.

Aquest matí hem trobat, en una de les inspeccions rutinàries al recinte del SAC, un exemplar recent nascut de tortuga de rierol (Mauremys caspica).

Ja fa anys el PNAE va alliberar uns exemplars adults d’aquesta espècie que havien estat confiscats. L’any passat vam poder constatar una posta però, que malauradament 24h després de ser trobada va ser depredada, possiblement per el visó americà, espècie invasora que regularment visita aquesta instal·lació. Aquest any però el motiu és de joia “continguda” pel fet d’haver trobat avui aquest exemplar recent eclosionat, el qual, desitgem que algun dia arribi a adult, si no estem equivocats es tracta d’un mascle, això es pot saber veient la longitud de la cua i l’angle obert de les plaques que hi ha al plastró, just a la base d’aquesta cua.  

Torna l’aigua i les segadores naturals al SAC

Des d’avui mateix iniciem de nou la inundació del SAC, esperem que tot funcioni com cal i en pocs dies tinguem una bona làmina d’aigua farcida d’ocells perquè puguem gaudir-ne tots.

Ara és una bona època pels limícoles, per la qual cosa mantindrem l’estany Europa amb un nivell d’aigua una mica més baix per facilitar que aquestes aus de pas hi puguin descansar i alimentar-se.

També han arribat els cavalls que a partir d’ara i durant tot el període hivernal tindran la funció de mantenir els herbassars, canyissars i  els balcars a ratlla.

Amb aquestes mesures s’aconsegueix que part dels nutrients que entren al Sistema surti en forma de “proteïna càrnia”, ja sigui pel consum que en fan les aus o els cavalls.

Ajornament inundació

Durant aquests dies havíem de retornar l’aigua al SAC però s’ha hagut d’aturar per l’aparició d’un brot de botulisme al PNAE.

La setmana passada vam iniciar l’entrada de l’aigua al SAC de forma progressiva un cop acabats els treballs de manteniment que s’han fet però, el divendres vam rebre l’avís de que al PNAE havia aparegut un possible brot de botulisme (zona del Almatar), aquest ha estat el motiu i, per un principi de precaució, que hàgim procedit a aturar la inundació del sistema i fins i tot, que el mateix divendres s’ha procedit al seu buidat total per evitar de que ens passi aquest brot al nostre sector.

Esperarem a veure com evoluciona aquest episodi per restablir el flux al sistema d’Aiguamolls Construïts.   

Secat del SAC

Durant els propers dies procedirem al secat del SAC, el motiu del mateix és per poder portar a terme uns treballs de manteniment de la infraestructura.

Hem escollit aquest moment per fer-ho per diverses raons. Ara és un moment en que els ecosistemes humits mediterranis  s’assequen seguin els seu regim d’inundació natural. També ara és el millor moment perquè la gran majoria d’espècies lligades a aquest ambient ja han superat l’època de cria, tot i que, pot haver-hi alguns exemplars que hagin fet més d’una posta. Un altra raó, és que fent-ho ara reduïm molt l’aparició d’algun brot de botulisme, ta i com havia passat en altres èpoques, els quals , ocasionaven grans mortalitats d’aus bàsicament anàtids.

Preveiem que a finals d’agost l’aigua pugui tornar a ocupar tot l’espai d’aquest ecosistema artificial.

Llúdrigues al SAC

Fa setmanes que sabíem de la presència de la llúdriga al SAC  al haver trobat excrements en tot un seguit de punts però, el que no havíem advertit és que la seva activitat s’ha fet força diürna, fins al punt que hi hagut alguns companys que l’han pogut fotografiar a primera hora del mati. Aquest  és el cas d’en Ramon Aguilar que ens ha passat aquesta imatge d’un dia de la setmana passada que en va arribar a veure 4 exemplars!!!

Estem d’enhorabona!

Per segon any consecutiu una parella de xibecs (antigament denominats ànec bec vermell, Netta rufina) ha tornat a criar al SAC. Aquesta espècie d’ànec cabussador té una especial predilecció pel SAC per l’existència del seu aliment preferit, les algues.  El flux regular de l’aigua de caràcter dolç junt amb una bona qualitat física i química, permet el desenvolupament de tot un ecosistema aquàtic que fa que moltes espècies escullin aquest espai per establir-se. En el cas de les aus aquàtiques cabussadores, com ara són les fotges o els mateixos xibecs, tenen en aquest espai una població reproductora que és la més important del Parc Natural. Agraïm al Ramon Faura les fotos que ens ha cedit.

Una invasora que cal vigilar

Aquest any s’ha instal·lat un parany per la captura de la tortuga de florida (Trachemys scripta). Aquesta és una tortuga que actualment està colonitzant el medi natural i que el seu origen ha estat  accidental. Solen ser exemplars alliberats per les persones que els havien comprat com a animals de companyia i, un cop se’n han cansat els deixen anar. 

La seva introducció provoca greus alteracions en el medi que cal evitar, bàsicament per l’impacta que té en l‘activitat depredadora sobre els organismes aquàtics i, la competència que exerceix sobre les dues espècies de tortugues d’aigua que tenim a casa nostra (Emys orbicularis i Mauremys caspica). Precisament en el SAC és un lloc on Mauremis caspica hi té una població reproductora.  

Torna l’ambient.

Tot i el fred dels darrers dies, el SAC està recuperant “l’ambientillo” de refugi de fauna que representa. El comportament de les fotges és molt territorial i es mostren molt actives, també és molt fàcil d’observar el rascló, ja que la vegetació està molt baixa i esclarissada per les fortes tramuntanades que hi hagut.  Les arpelles han començat a aportar material per construir el niu, els xibecs estan "tontejant", en definitiva, que tot i estar a la part més crua de l’hivern, hi ha signes de que la vida es prepara per esclatar. Ah! i aquesta setmana un grup d’una trentena de flamencs ha triat l’estany Europa per fer-hi una estada..., segur que si hi senten segurs i tranquils ;-)      

                      

El gall marí

Des de fa unes setmanes ha aparegut pel SAC una polla blava que es mostra força confiada. Per sorpresa nostra aquest cap de setmana l’hem “caçat” amb el fototrampeig i ens hem adonat que porta un transmissor. Ara sabem que pertany a un grupet de polles blaves introduïdes fa poc al PNAE  i que procedeixen del Delta de l’Ebre. Esperem que trobi parella aviat i es pugui refer la població d’aquesta espècie anomenada localment com  “gall marí” i que ha desaparegut possiblement per la depredadció del visó americà.  

Obra major

Finalment s’han dut a terme unes millors estructurals del Sistema que seran les darreres d’aquest any. Una d’elles ha estat la creació d’una escullera per evitar l’erosió que produeixen els ànecs en un dels camins que hi ha entre les cel·les i que ja havia arribat a impedir el pas de vehicles.

L’altra ha estat alliberar de vegetació helofítica una franja de l’estany que hi ha davant de l’amagatall de les miloques, i que a partir d’ara podrà ser un bon lloc per l’observació d’ocells hivernants. També serà un lloc excel·lent per fotografiar amb la llum de tarda. D’aquí uns dies hi col·locarem un parell d’estaques per facilitar que el  blauet s’hi pugui posar ;-). 

Aviat es recuperarà la tranquil·litat

Durant aquest mes de novembre s’ha dut a terme les tasques més importants de manteniment del SAC, aquest possiblement hagi estat un dels motius principals de la reducció que hi hagut en la presència d’aus dins del recinte. Aquestes tasques ja estan arribant al seu final i esperem que durant els propers dies i de forma gradual es vagi recuperant la normalitat amb la presència dels anàtids, grup d’ocells que s’han vist més afectat pels esmentats treballs de manteniment. 

I ara els coipús

Un nou invasor intenta instal·lar-se al SAC. Els darrers dies s’ha detectat la presència de l’espècie Myocastor coipu, exactament s’han vist un parell d’exemplars joves. Els pares no sabem s’hi són. Per part nostra els estem vigilant amb un sistema de foto-trampeig i s’ha avisat als Agents Rurals, els quals han instal·lat unes trampes per mirar de capturar-los, ja que està considerada una de les 100 espècies invasores més perilloses del món.